– Tens un forma de mirar que em desperta certa curiositat. No sabria com explicar-ho, però m’agrada. Sé que m’agrada.
– Si m’hagueres conegut abans, hagueres vist la lluentor que se n’ha anat. Supose que ara sóc molt més madur, però abans brillava. La mirada em brillava.
– M’agrada com eres ara. A mi m’agrada com eres ara.
– Quina sort haver-te trobat. Sent i sé que estem en deute amb l’atzar. Perquè tu llevaràs la pols i acabarà la guerra. Eres la pau després de la guerra.
– Tu eres una persona especial, ho vaig saber només ens vam creuar. Tens l’habilitat d’emocionar-me quan fas el que t’agrada. Portes la il·lusió escrita en la mirada. Tens una alegria contagiosa, tu tens una alegria contagiosa i això és el que més m’agrada de tu. Això és el que més m’agrada de tu.
– Tinc una alegria contagiosa, jo tinc una alegria contagiosa i això és el que més t’agrada de mi. Això és el que més t’agrada de mi. Quina alegria saber que això t’agrada de mi.