Si el món s’apaga

El vint-i-set d’abril de l’any passat ens instal·lem en la Buitrera, la casa als afores de Castelló de Rugat on tenim previst passar quatre dies preparant una part del nostre nou disc. Descarreguem, muntem tots els instruments i amplificadors i ho deixem tot preparat i cablejat perquè l’endemà al matí, quan arribe Pau Paredes, puguem començar a gravar.

Al dia següent, just quan ens disposem a gravar la primera de les bateries, la pantalla de l’ordinador s’apaga. Comprovem totes les conexions elèctriques sense èxit i plantegem un possible culpable: haurà sigut el rentaplats. Però en comprovar el quadre elèctric veiem que no es tracta d’una sobrecàrrega. Què estrany. Reiniciem el quadre una vegada. Dos. Tres. La llum no torna. Però sí ens arriba un missatge, d’una de les nostres parelles: a casa se n’ha anat la llum i no aconseguix que torne. Massa coincidència. Els telèfons cada volta van pitjor, però alguns encara poden connectar-se a la xarxa i confirmar la notícia: l’electricitat ha caigut a tot arreu.

Esperem una hora, dos. Tres. Comencem a plantejar possibles causes de l’apagó, algunes més catastrofistes que altres. Un de nosalres diu que el primer pas abans d’un atac militar és el tall de subministres. No li fem massa cas, o sí. Encenem la furgoneta amb què havíem portat tots els instruments i posem la ràdio, cada hora durant tot el dia, per a seguir la situació. Però una vegada confirmem que totes les persones volgudes estan bé, l’espera es convertix en una oportunitat. Tenim unes quantes bones guitarres acústiques, que sonen sense necessitar electricitat. I tenim temps, també, un bé escàs en les gravacions. Som set músics aïllats en una casa en la muntanya amb temps i instruments, i fem el que qualsevol en la nostra situació faria: tocar. I de tocar, cançons pròpies i alienes, passem a compondre, animats per Pau. I si contem en una cançó açò que està passant?

El resultat d’aquell dia tan particular, la crònica d’aquell succés encara misteriós, és ‘Si el món s’apaga’. Una cançó enèrgica que vam compondre de forma col·lectiva durant les hores que va durar l’apagó elèctric. Una reflexió sobre les dos cares de quedar-se sense llum. Incomunicats amb l’exterior, dins d’aquella casa vam redescobrir el valor de la desconexió i de les relacions humanes reals. El videoclip està gravat per Jaime Rod, precisament, al garatge de la Buitrera, entre colmenes i tractors.

També la podeu trobar a les vostres plataformes d’escolta preferides. Si vos agrada, no oblideu compartir-la. En esta era de l’algoritme injust, no hi ha millor altaveu que vosaltres.

Què vos ha semblat? Com vau viure vosaltres l’apagó? Ens encantaria llegir els vostres comentaris.